No és habitual que un espectacle de dansa tingui com a base l'autocrítica humorística, i en això s'ha basat Pere Faura per crear aquest espectacle. "Sense ball no hi ha paradís. La meva pròpia història de la dansa" és un collage coreogràfic de quatre sols emblemàtics que formen part de la memòria col·lectiva de la dansa: La mort del cigne de la Maia Plissétskaia; Singing in the rain, el sol de Gene Kelly; You should be dancing, de Saturday night fever, ballat per John Travolta, i Fase, d'Anne Teresa De Keersmaeker i Michele Anne de Mey, de la companyia Rosas. La repetició d'aquestes peces icòniques es complementa amb textos (extrets en part d'àudios de vídeos de YouTube de ballarins amateurs) en què l'intèrpret, en playback, sembla que parli amb el públic. A més Faura explica en un monòleg personal els seus somnis, els seus problemes i la seva visió sobre la dansa.
Afegeix un nou comentari