Sopar amb estrelles a l'observatori Fabra

Ho anomenarem esdeveniment (g)astronòmic. La definició: esdeveniment en el qual es combina l'astronomia amb la gastronomia. D'això tracta "Visita a l'observatori Fabra i sopar amb estrelles", però no només d'això, perquè l'observatori Fabra, on es desenvolupa aquesta experiència única, ofereix impressionants vistes de Barcelona.

Miraràs cap amunt, cap a les estrelles posant l'ull en el telescopi, però també miraràs cap avall, sense telescopi. La ciutat il·luminada, completa, fascinant, perquè la terrassa de l'Observatori Fabra és de 360º i l'observatori està a la muntanya del Tibidabo, a 415 metres sobre el nivell del mar.

Què faràs en aquesta visita?

• Primer, sopar. Podràs triar entre diferents opcions d'un excel·lent menú inspirat en la cuina mediterrània. Ingredients de qualitat i de la millor cuina servida a la terrassa de l'observatori astronòmic, recorda: a 415 metres d'alçada i amb vistes panoràmiques de Barcelona al vespre.
• Després, visitaràs l'interior de l'observatori i t'explicaran la seva història al museu.
• El següent: visitaràs el vestíbul noucentista del segle XX.
• El gran moment: entraràs a la gran cúpula, on es conserven els elements originals de la instal·lació i on encara s'observen els astres. Podràs contemplar les estrelles i les parts del sistema solar a través del telescopi de l'observatori Fabra, un Mailhat de 1904. Es tracta d'un dels telescopis antics més grans i el quart més antic que encara funciona al món.

Durada: 3,5 hores.
Idiomes: Català, Espanyol.
Inclòs en el preu: beguda de benvinguda, sopar, tour guiat amb un guia expert i observació a través del telescopi.

Més sobre l'Observatori Fabra de Barcelona

Aquest observatori, que es va inaugurar el 7 d'abril de 1904 i s'ha convertit en una de les icones de Barcelona, ​​està situat a 415 metres d'altura a la muntanya del Tibidabo, com ja hem esmentat. És propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i el seu nom ve de l'industrial mecenes que va fer possible la seva construcció, el marquès Camil Fabra. En els seus orígens, l'observatori es va organitzar en dues seccions: la Secció Astronòmica i la Secció Meteorològica i Sísmica. Entre els seus estudis i investigacions destaquen l'estudi sistemàtic de la sismologia catalana i pirinenca; les observacions meteorològiques diàries que es van començar a realitzar a l'octubre de 1913 i que han continuat sense interrupcions fins a l'actualitat (fins a 1981 es feia una observació diària, el 1982 es van començar a fer 3 i en l'actualitat es fan 4 observacions diàries); i amb el telescopi de l'observatori es van realitzar importants observacions del planeta Mart i es van descobrir 11 planetes menors i un cometa (el 32P / Comas Solà).

Actualment centra la seva activitat de recerca astronòmica en l'observació d'estrelles dobles i en la participació en programes internacionals centrats en l'estudi i seguiment d'asteroides i cometes (coordinats pel Minor Planet Center i per l'Observatori de Púlkovo). Segueix recopilant també dades meteorològiques i sismològics, i en els últims anys ha recuperat el paper de centre de divulgació de l'astronomia recolzat pel museu d'història de l'astronomia.