A principis del segle XVII, l'artista bolonyès Annibale Carracci es va comprometre amb el noble banquer espanyol Juan Enríquez de Herrera a pintar a la fresca la capella de la seva família, fundada per Diego de Herrera, a l'església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma.
La idea de l'artista va ser dedicar tota l'obra al sant franciscà Diego de Alcalá. A causa d'una malaltia, Annibale Carracci va haver de delegar el projecte a Francesco Albani. A la dècada de 1830, els frescos van ser remoguts dels murs i traspassats a tela, i poc després es van enviar a Espanya. Set dels frescos es van guardar al Museu del Prado, i els altres nou, els que actualment es poden veure al Museu Nacional, a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. No es coneix el parador dels altres tres fragments que falten per completar el conjunt, encara que es creu que van ser dipositats a l'església de Santa Maria de Montserrato, a Roma.
L'exposició es completa amb una selecció de dibuixos atribuïts a Carracci o al seu taller , procedents de la pròpia Acadèmia de Sant Jordi i Europa, i la taula de l'altar de Santa Maria de Montserrato, obra també de Carracci i els seus deixebles. L'exposició es va presentar primer al Museu del Prado, del 8 de març al 12 de juny del 2022.
Afegeix un nou comentari