La Bèstia i el Sobirá

Aquesta exposició explora com l'art contemporani qüestiona la definició occidental i metafísica de la sobirania política i la forma moderna de l'Estat-nació, i com l'art proposa maneres d'entendre la llibertat més enllà de l'autonomia individual. L'exposició pren el títol de l'últim seminari impartit pel filòsof Jacques Derrida el 2002-2003 dedicat a analitzar els límits de la sobirania política a la tradició metafísica. La bèstia i el sobirà són, per Derrida, dues figures al·legòriques de la política que s'han situat històricament més enllà de la llei: la bèstia suposadament desconeixedora del dret i el sobirà que el seu poder es defineix precisament per la seva capacitat de suspendre el dret. Aquesta divisió produeix una sèrie d'oposicions binàries de gènere, classe, espècie, sexualitat, raça o discapacitat que estructuren relacions de dominació.
 
L'exposició ha estat organitzada i coproduïda pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Württembergischer Kunstverein (WKV) Stuttgart, i compta amb obres d’Efrén Álvarez, Ángela Bonadies i Juan José Olavarría, Juan Downey, Edgar Endress, Oier Etxeberria, León Ferrari, Eiko Grimberg, Masist Gül (presentat per Banu Cennetoğlu i Philippine Hoegen), Ghasem Hajizadeh, Jan Peter Hammer, Geumhyung Jeong, Glenda León, Julia Montilla, Rabih Mroué, Ocaña, Genesis Breyer P-Orridge, Prabhakar Pachpute, Mary Reid Kelley, Jorge Ribalta, Hans Scheirl, Wu Tsang, Stefanos Tsivopoulos, Yelena Vorobyeva i Victor Vorobyev, Peggy Buth, Martin Dammann, Ines Doujak i John Barker, i Sergio Zevallos.