Fa molts, molts anys van arribar els romans a Barcelona. Després de provar diversos emplaçaments i després d'algunes batalles amb els pobladors d'aquelles terres van veure que el millor era instal·lar-se entre La Rambla i la Via Laietana que en aquella època eren uns rierols, i no existien ni el Cafè de L'Òpera ni l'edifici de Correus. Als romans realment els va agradar la zona i van decidir quedar-se. Així que per protegir-se van començar a construir una muralla. Això va ser al segle I aC. Dins dels límits d'aquesta muralla va viure la Barcelona antiga fins al segle XII. Tots molt junts, uns quants segles. Alguns, potser per la sensació d'aclaparament i altres perquè viure fora de la muralla va deixar de ser perillós (almenys per un temps) i perquè la prosperitat va augmentar, van anar creant nous emplaçaments extramurs al voltant de les esglésies i monestirs.
I d'aquestes històries i d'aquesta història han quedat els edificis senyorials de Ciutat Vella amb grans portes per donar accés als cavalls i els seus grans pisos de sostres alts i amb patis, però també els edificis per a les classes menys afavorides amb els seus pisos modestos i els seus escales iniciàtiques a mida de Messner i Passaban; els palaus, palauets, les esglésies, la catedral, i els palauets convertits en museus, com el Museu Picasso. I les places: la major, la plaça Reial i altres petites o minúscules que semblen el centre del laberint però no, el laberint continua. Ja no troten els cavalls pels carrers del casc antic però tampoc circulen els cotxes o almenys no ho fan per totes. El que circula per Ciutat Vella és molta gent a peu o amb bicicleta i, en ocasions, en nous vehicles rodants individuals que semblen dissenyats per un superheroi de llarga capa i enorme compte corrent. Molta vida flueix pel districte de Ciutat Vella vertebrada per La Rambla. Botigues, bars i restaurants per tot arreu, i galeries d'art, moviment continu diluït en els seus carrerons tranquils, foscs i misteriosos en què gairebé es pot tocar banda i banda estenent els braços. També hi ha els edificis moderns que els plans urbanístics han incrustat en el laberint dels carrers (MACBA, Universitats, la Filmoteca), i edificis antics als quals se'ls ha incrustat la modernitat (CCCB, Palau de la Música).
El Raval
Ciutat Vella. Barris antics però no tots iguals. El Raval, un dels que va néixer fora de la muralla encara que, més tard i amb la tercera ampliació, quedés dins del seu perímetre. Avui, el més multicultural de tots, el més alternatiu amb bars inimitables com el Pastis, el London, el Marsella o el Almirall l'existència dels quals, en alguns casos, ha perillat per diferents raons.
El Raval, el barri on l'òpera va cremar gairebé fins als fonaments i es va aixecar de nou amb dificultat, colpejada per la crisi. I allà on el mercat de la Boqueria ofereix tot tipus de productes frescos, enmig de La Rambla. Amb el gran gat de Botero a la Rambla del Raval que ha comprat un abonament per a La Filmoteca que sembla haver trobat la seva seu definitiva. Seguim passejant per El Raval: el conjunt de la Santa Creu, el Museu Marítim, el Palau de la Virreina, i ... s'ha inventat fins i tot un verb relacionat amb El Raval: "ravalejar", probablement una argúcia del màrqueting administratiu per suavitzar la imatge d'un barri que en un altre temps no molt llunyà anomenàvem barri xinès, el que en altres llocs del món es coneix com a barri vermell. Un record de fa 30 anys: al carrer Lancaster, gairebé en despuntar l'alba, un forn venia els primers croissants del dia als noctàmbuls abans d'obrir al públic. Sabien deliciosos. Seguirà oberta encara? Li permetran vendre per la porta del darrere?
I ara, Creuem la Rambla i canviem de barri? Massa per a un dia. Millor ens anem a l'hotel o l'apartament i deixem el Barri Gòtic per a un altre dia.
Afegeix un nou comentari