L'exposició reuneix al voltant de cent obres de destacats artistes nacionals i internacionals, creades entre 1940 i mitjans dels anys seixanta. Aquestes obres exploren la condició humana en un període marcat per la incertesa, mutacions, fracassos i esperances després de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola. L´exposició ofereix una mirada interdisciplinària al´art de la postguerra, i va més enllà de l´existencialisme, capturant l´esperit de l´època compartit per diversos imaginaris culturals.
Després de la devastació de la guerra global, l'art es va convertir en un mitjà per expressar les preocupacions i crisis de la humanitat, representant la figura ferida, angoixada, destruïda i reinventada. Aquests dilemes històrics ressonen a present, marcat per conflictes bèl·lics i una sensació general de crisi.
A l'exposició es poden veure obres d'artistes com Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Pablo Picasso, Antoni Saura, Albert Giacometti, Henry Moore i Francis Bacon, entre d'altres.
El projecte busca explorar temes essencials com la dissolució de l'humanisme clàssic, la creació d'una nova subjectivitat a través del patiment i l'esperança, així com qüestions més específiques com la relació entre el cos i la consciència, l'heroisme, el grotesc, la imatge del monstre , la nostàlgia de la bellesa i la funció comunicativa del rostre. En última instància, aquesta exposició amplia la narrativa de la postguerra i l'avantguarda, situant els artistes catalans en un context europeu i internacional i destacant-ne la qualitat artística.
Afegeix un nou comentari